2 persones Singulars

Aquí teniu les entrevistes del programa Singulars fetes a dues professionals relacionades amb l'educació i la cultura: Montserrat del Pozo i Najat el Hachmi.

El passat 17 de febrer la professora Núria Alart ens parlava de les intel·ligències múltiples en el Cicle Parlant d'educació. En aquesta entrevista na Montserrat del Pozo, pedagoga experimentada i formada amb els educadors més innovadors dels Estats Units, Itàlia i França també ens en parla. Entre els seus referents hi ha Glenn Doman, que prioritza l'educació i l'estimulació primerenca dels infants, i Howard Gardner, creador de la teoria de les intel·ligències múltiples.

Najat el Hachmi, escriptora catalana filla de pares marroquins, que va arribar a Catalunya als 8 anys, i que vint anys després (el 2008) guanyava el Premi Ramon Llull de literatura catalana amb la seva novel·la "L'últim patriarca".

Rinkeby

Un col·legi d'un barri del sud d'Estocolm és el mirall del que hauria de ser la societat humana. En aquesta escola conviuen nens que parlen 19 idiomes diferents i provenen d'un centenar de països.
Article d'opinió de Mario Vargas Llosa, publicat a El País, després de la visita d'aquest col·legi suec. Llegeix-lo clicant en aquest enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Rinkeby/elpepuopi/20101219elpepiopi_12/Tes

"Llegiu un bon llibre"
L'escriptor peruà Mario Vargas Llosa va convidar els nens immigrants del col·legi de Rinkeby, un populós barri ubicat als afores d'Estocolm, a "llegir un bon llibre", perquè, els va dir, a més d'un bon entreteniment és la millor forma de progressar i assolir els somnis.

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/12/10/llegiu-bon-llibre/451468.html

Contes a la vora del foc

Explicar contes i rondalles és una tradició que es relaciona sovint amb les festes de Nadal i també amb els més menuts, però no només ells els poden gaudir, ja que també agraden, i molt, als adults. Abrigueu-vos bé i poseu-vos còmodes per gaudir d’aquests fantàstics Contes a la vora del foc (COMRàdio).

Conte a la vora del foc amb Pep Guardiola

Pep Guardiola, considerat avui com un dels millors entrenadors de futbol a nivell internacional, ens explica un conte de Nadal extret de la col·lecció La lluna d’en Joan, de Carme Solé Vendrell amb música de Jaume Escala. La veu d’en Pep dóna vida a un objecte inanimat, concretament a una joguina infantil. Endevineu quina? Una pista, té forma esfèrica…
Si encara no ho sabeu veureu que la resposta és ben fàcil: es tracta d’una pilota de futbol. Podeu escoltar aquest conte amb què el míster del FC Barcelona demostra les seves habilitats interpretatives. I perquè no patiu us ho avancem: tot i que pugui semblar que les coses no poden anar a pitjor, la història té un final feliç. http://www.deezer.com/listen-2001235
Podcast: Download

Conte a la vora del foc amb Pep Sala

Dins del programa especial de Nadal Contes a la vora del foc, presentat per Pilar Armengol, el músic i col·laborador de COMRàdio Pep Sala ens explica el que porta per títol Qui sóc? Clica si el vols escoltar. Podcast: Download

Conte a la vora del foc amb Joan Pera
L'actor Joan Pera ens narra aquest conte de Quim Monzó Nadal Blanc. Podcast: Download

Conte a la vora del foc amb Jordi Estadella
En aquesta ocasió podeu escoltar la veu de Jordi Estadella, narrant un altre conte de Quim Monzó. Podcast: Download

Dos contes a la vora del foc amb Teodor Garriga
El primer és un conte de l’escriptor francès Alphonse Daudet conegut amb el nom de Les tres misses. El seu protagonista és un mossèn arrossegat per una temptació molt mundana en aquesta època de l’any. La segona història pertany al mestre danès Hans Christian Andersen, La noieta dels llumins, una petita obra dedicada a la seva mare i al record de l’extrema pobresa que havia viscut. És un retrat de la misèria, alhora autèntica història de Nadal amb contingut moralitzador. Podcast: Download

ENS HA DEIXAT JOAN SOLÀ

Des del CAIRE-EF  volem retre-li un petit homenatge i us animam a conèixer més la seua obra, ja que fou un gran referent en la lingüística i també un gran divulgador de la llengua · L'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El filòleg i lingüista, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009, Joan Solà, s'ha mort als setanta anys, víctima d'una llarga malaltia. Solà, vice-president del IEC, ha publicat més de quaranta llibres i ha dedicat tota la seva vida i la seva carrera acadèmcia a l'estudi i la divulgació de la llengua. El juny de l'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga per reconèixer una persona que ha contribuït a la vida cultural  catalana. L'any passat va publicar el recull d'articles a Plantem cara (vegeu l'entrevista de VilaWeb TV) i aquest mes de juny va fer l'última classe a la universitat. La setmana passada va publicar l'últim article: "Adéu siau i moltes gràcies", a l'Avui.

Nascut a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) el 1940, va estudiar Magisteri a Lleida i el 1965 va rebre el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat en Filologia Catalana. Des del 1966 ensenyava Lingüística Catalana a la UB i a diverses institucions, com la UAB, l'Escola de Mestres Rosa Sensat, la Universitat d'Estiu de Prada, la Càtedra Ramon Llull de Mallorca, la URV i la Universitat de Girona. Va escriure una quarantena de llibres sobre llengua i va dur a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació.

"Adéu siau i moltes gràcies!"

Premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística catalana

El Premi Pompeu Fabra és un guardó atorgat a les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen a la projecció social de la llengua catalana.
El premi consta de cinc categories temàtiques: comunicació i noves tecnologies; àmbit socioeconòmic; projecció i difusió de la llengua catalana; trajectòria professional, científica o cívica; i incorporació a la comunitat lingüística catalana.

Giovanni Castro, ciutadà colombià resident a Catalunya va rebre el premi de la categoria d'incorporació a la comunitat lingüística catalana. Aquest dissenyador gràfic de Barranquilla (Colòmbia) va establir el rècord de permanència al programa Bocamoll de TV3.
Vídeo: http://www.tv3.cat/videos/1244029

Enguany la difusió dels premis s’ha fet especialment des d’Internet, mitjançant diverses accions. La més destacable és un petit joc interactiu que permet conèixer aspectes de la vida i l’obra de Pompeu Fabra.

Isidor Marí, nou president de la Secció Filològica de l'IEC

El lingüista i músic eivissenc, director de l'Oficina d'Assessorament Lingüístic de l'Institut d'Estudis Catalans, prendrà possessió del càrrec el 2 de juliol.

Més informació: vilaweb.cat

Aquí teniu la presentació de la ponència "Educació, Societat i Interculturalitat" que Isidor Marí ens oferí en la Jornada Acollida i Llengua que s'organitzà a Eivissa el 9 març de 2009:
http://caire-ef.blogspot.com/2009/03/educacio-societat-i-interculturalitat.html

Guardiola explica l'ús del català a les rodes de premsa

Guardiola, aplaudit per la premsa ucraïnesa en justificar l'ús del català a les rodes de premsa.

Fora de l'àmbit esportiu, el partit entre el Dinamo de Kíev i el Barça d'aquest dimecres ha tingut un episodi curiós en la roda de premsa posterior. Els periodistes ucraïnesos han demanat al tècnic blaugrana, Josep Guardiola, per què fa servir el català a les rodes de premsa, ja que la UEFA només té traductor d'espanyol. I el tècnic ha respost: "És la nostra llengua. Som un país que tenim una llengua pròpia i, quan sortim, els que la parlem la fem servir. Res més", unes paraules que han despertat els aplaudiments dels periodistes ucarïnesos, país en què són sensibles a la qüestió de les minories lingüístiques. (Clica aquí per veure el vídeo: 3cat24.cat)

Rudy ensenya català a la NBA

Rudy Fernàndez, exjugador del DKV Joventut de Badalona i actual jugador dels Portland Trail Blazers, dóna classes de català als seus seguidors des del vídeomarcador del pavelló de Portland. En unes imatges gravades des de la graderia per la seva germana, la també jugadora Marta Fernández, i emeses per TV3, es veu com Rudy, vestit de professor, ensenya els seus aficionats.

Malgrat que al vídeomarcador surt la bandera espanyola i la frase "Instructor Fernández", fet que fa pensar que les 'lliçons' són d'espanyol, l'aler es dirigeix a la graderia i els ensenya que la paraula "slam dunk" s'ha de traduir com "esmaixada". Per tant, la lliçó és de català. "Aquesta nit, la lliçó és: "slam dunk", diu Rudy, abans de demanar els seguidors "repetiu amb mi: esmaixada". La graderia, tots a una, han repetit la paraula en català. I per dues vegades, ja que el jugador no s'ha quedat satisfet amb com ho han fet a la primera. Ho podeu veure si clicau en aquest enllaç:

http://www.e-noticies.tv/actualitat/canal-actualitat/rudy-dona-classes-de-catala-a-la-nba-3793.html

En Rudy Fernàndez no només ensenya a dir la paraula "esmaixada" als americans, sinó que també la practica a la perfecció, per això ha estat triat el primer europeu en participar en el concurs d'esmaixades. En aquest vídeo ho podeu comprovar:http://www.youtube.com/watch?v=BbS2RKXPhlA

Si als vostres alumnes els agrada el bàsquet potser és un bon recurs veure la sèrie "Slam Dunk, la gran esmaixada", un anime del conegut dibuixant de còmics Inoue Takehiko. Aquest anime dedicat al món del bàsquet es va convertir en una sèrie mítica al Japó i a tots els països on s'ha emès.

S'hi tracten temes com la superació personal, l'amistat, la lluita en equip... El protagonista d'aquesta sèrie és en Hanamichi Sakuragi, un estudiant rebel que ha sofert una llarga cadena de decepcions amoroses per culpa de no poder jugar en l'equip de bàsquet de l'institut. Aquest seguit de carbasses amoroses ha provocat que en Hanamichi tingui una mena de trauma amb tot el que té a veure amb el bàsquet. Però tot canviarà el dia que en Hanamichi conegui la Haruko; a partir d'aleshores, en Hanamichi es convertirà en tot un esportista i en el líder de l'equip de bàsquet del seu institut, el Shohoku.

Dani Alves, exemple per als nouvinguts

Dani Alves vol que la gent li parli en català

El lateral del Barça, exemple per als nouvinguts

Ja es veu que Dani Alves és gran, molt gran, dins del camp. Però ara també demostra ser una gran persona en afirmar que demana a la gent que quan es dirigeixin a ell ho facin en la llengua del país que l’acull. El brasiler reconeix que ‘no li ha costat’ adaptar-se a la vida barcelonina i revela que ja se sent ‘com un català més’.

Explica també que li agradaria tenir un professor particular de català. Acaba afirmant que s’atrevirà a parlar català més endavant.

Tot això ho hem descobert en una interessant entrevista al diari 'Sport',on el lateral del FC Barcelona, Dani Alves, ens explica que ‘no li ha costat’ adaptar-se a la vida barcelonina i revela que ja se sent ‘com un català més’. Però encara vol anar més enllà i l'ex del Sevilla reconeix que demana a la gent que li parli en català i anuncia que ‘pràcticament’ ja l'entén. També afirma que més endavant s'animarà a parlar-lo. De moment, admet que encara no té un professor particular de català per la complexitat de la seva vida professional que el porta a viatjar sovint i que li dificulta mantenir un horari. Això sí, reconeix que fa pràctiques per la seva banda ja que ‘sempre que pot’ mira les notícies en català i, fins i tot, s'atreveix a llegir algun diari en la nostra llengua.

Sense dubte això és un exemple a seguir per molta immigració sud-americana que de ben segur segueix el Barça i coneix en Dani Alves. Ell mateix afirma: ‘La meva obligació és adaptar-me a la cultura del lloc en el qual visc’.