divendres, 15 d’abril de 2011

La llegenda de Sant Jordi


Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps al poble de Montblanc  hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir el poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives.
Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dues ovelles cada dia per omplir la seva panxa.
Quan s’acabaren les ovelles, li donaren vaques ,bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.
El rei va convocar una reunió, on van decidir que farien un sorteig i li donarien al drac una persona cada dia perquè se la mengés.
Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei i ell, tot plorós, va dir:
- Perdoneu la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano, per favor, deixeu la meva filla.
El poble li va negar i el rei va demanar vuit dies per plorar la seva filla.
Arribat el dia, el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova , a prop del drac.
Però, de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat, el cavaller Sant Jordi per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.
Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i, d’un cop, el drac va caure a terra amb la llança clavada al mig del cor.
De la sang del drac, que li queia cos avall, en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb l'esplendor del sol. El cavaller Sant Jordi va collir una rosa, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor. 
El rei li va demanar que es casés amb la seva filla i i va dir que li donaria tot el seu or i la meitat del regne. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res.
Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.
Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen i les dones un llibre.
Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada