Mal d'escola

Daniel Pennac fa un homenatge als educadors i als nens que sempre han estat els últims de la classe en un llibre a mig camí entre la novel·la i la biografia, narrat des de l'experiència.

Text de contraportada

Daniel Pennac va ser un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografia que li mermava la seva capacitat per retenir informació i era poc apte per a l’aprenentatge de llengües, tant la pròpia com estrangeres. És a dir, no va ser un alumne brillant sinó més aviat el contrari. Gràcies a l’educació que va tenir i al suport dels seus mestres va saber superar-ho i ha acabat convertint-se en professor i escriptor. Una obra plena de reflexions pedagògiques que no deixarà indiferents professors, pares i alumnes.

"Els mals alumnes no vénen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit. Vénen amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat, la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Sovint n'hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d'adult confiat, per dissoldre aquestes penes."