Sa trencada de pinyons 2010

Diumenge, 31 d'octubre, 20:30 h.
Lloc:SANT LLORENÇ DE BALÀFIA
Organitza: Institut d'Estudis Eivissencs

L’any passat l’IEE es va proposar recuperar una festivitat que en els darrers anys s’ha vist deixada de banda per altres costums aliens a la nostra cultura, com ara Halloween, celebració americana d’origen cèltic que donada la brutal difusió s’ha anat assumint com a pròpia entre els més joves.

Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, els primers dies del mes... que nosaltres anomenem novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Les raons d'aquesta coincidència són inherents a la mateixa dinàmica de la majoria de festes del calendari tradicional: el seguiment del cicle natural, el curs vital de la natura i els períodes estacionals de fred/calor, llum/foscor, etc.

Encara que en la nostra societat actual la vida a la ciutat s'allunya i desconnecta dels cicles naturals, la tardor segueix mantenint aquest caire de canvi i d'inici d'un nou cicle: recomencen les activitats culturals i socials, comença el curs escolar, canvia la programació dels mitjans de comunicació... Molta gent retorna, en definitiva, als seus hàbits quotidians després del període "excepcional" de l'estiu.

El dia de Tots Sants els infants dels entorns urbans i rurals de les Pitiüses s’aplegaven entorn de la recollida de fruits secs (pinyons, nous, glaus, avellanes, cacauets...) i fruites del temps (magranes, caquis, nesples, serves madures), feta entre familiars i vesins. Donat el sentit religiós de la festa, hi havia un record per les ànimes dels difunts, en la fórmula de petició i recollida:

Què hi ha res, per les ànimes?

Ni res pels cossos.

Mal te caigui el cul a trossos

I tu el recullis a mossos

Per mi ses molles, i per tu els ossos.

Els infants, provistos de bosses, macetes i trencapinyons, una vegada feta la recollida (en la qual es podia incloure algun panellet), es reunien a lloc adient i proper de l’entorn, per tal de compartir fruits. S’amenitzava l’acte amb força de jocs infantils. A les cases, a l’entrada de la nit, es reunien els familiars per resar el rosari comunitari dedicat als difunts. Acabat aquest, es feia la trencada familiar. Diumenge matí, a Vila, els infants es penjaven els collarets de Tots Sants, regalats pels padrins.

Els anys 70 la festa anà decaient, tot i que havia set introduïda amb èxit a bona part de les escoles d’Eivissa. A les darreries del segle XX desaparegué quasi completament.

La voluntat de l'IEE és organitzar un acte amb la col·laboració d’associacions, centres educatius, etc., on es puguin trobar tallers per a infants, jocs tradicionals, narració de rondalles, actuacions musicals, etc.

Destinat a públic en general (local, de pas i nouvinguts), es vol reforçar el coneixement de cert costumari que està sent desplaçat per celebracions alienes a la nostra cultura.

Es comptarà amb l'actuació del grup Dijous Paella.