Pel bloc Enseyar llengua a l'alumnat no romànic (xinès) ens assabentam d'aquesta interessant conferència que formà part dels Debats d'educació, una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per impulsar el debat social sobre el futur de l'educació. Aquí trobareu tota la informació:http://www.uoc.edu/debats/cat/2010/dronkers/index.html
Jaap Dronkers, catedràtic de recerca internacional comparada sobre rendiment educatiu i desigualtats socials de la Universitat de Maastricht arribà a les conclusions següents:
• Les característiques individuals són més importants que no pas les macrocaracterístiques (tant dels països d'origen com dels de destinació).
• El nivell educatiu dels pares condiciona l'aprenentatge dels fills. A més nivell educatiu dels pares, més bons resultats dels fills.
• Les característiques educatives dels països d'origen són més importants que les característiques educatives dels països de destinació. Afecten fins i tot les segones generacions que no han estat escolaritzades al país d'origen.
I fa la reflexió final següent:
Les escoles amb alumnes molt heterogenis dediquen més temps a mantenir l'equilibri i menys a qüestions purament educatives. Les polítiques educatives podrien pensar en escoles especialitzades per tipus d'immigrats. Està demostrat que els immigrats islàmics, per exemple, en escoles islàmiques obtenen més bons resultats. Però és socialment acceptable aquesta separació?
Escolteu-lo i traieu les vostres pròpies conclusions.
Descarregar el document:
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/522.pdf
• Les característiques individuals són més importants que no pas les macrocaracterístiques (tant dels països d'origen com dels de destinació).
• El nivell educatiu dels pares condiciona l'aprenentatge dels fills. A més nivell educatiu dels pares, més bons resultats dels fills.
• Les característiques educatives dels països d'origen són més importants que les característiques educatives dels països de destinació. Afecten fins i tot les segones generacions que no han estat escolaritzades al país d'origen.
I fa la reflexió final següent:
Les escoles amb alumnes molt heterogenis dediquen més temps a mantenir l'equilibri i menys a qüestions purament educatives. Les polítiques educatives podrien pensar en escoles especialitzades per tipus d'immigrats. Està demostrat que els immigrats islàmics, per exemple, en escoles islàmiques obtenen més bons resultats. Però és socialment acceptable aquesta separació?
Escolteu-lo i traieu les vostres pròpies conclusions.
Descarregar el document:
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/522.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada