Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons

Els ous de Pasqua són una tradició molt arrelada a diversos llocs d'Europa, els Estats Units i Austràlia. El primer que fan els nens i nenes quan s’aixequen al matí és buscar els ous (símbol de vida) i els conills de xocolata que, segons la tradició anglosaxona, el Conill de Pasqua ha amagat la nit anterior. El conill és un animal molt fèrtil, símbol terrenal de la deessa Eastre, a qui se li dedicava el mes d’abril ja que és llavors quan la natura torna a ressuscitar, amb la primavera.

Antigament, els catòlics no podien menjar ous durant la quaresma. Perquè no es fessin malbé, els bullien i els cobrien amb una fina capa de cera. Molts pensen que d’aquí ve la tradició de pintar i decorar els ous de pasqua. Quan acabava la quaresma, o sigui, el diumenge de Pasqua, es regalaven ous a amics i parents.

Aquests de les imatges són veritables obres d'art: Art i ous de Pasqua
Taller de primavera: cuinar ous de xocolata; pintar i decorar ous

La tradició dels ous de Pasqua és ben estesa pertot arreu dels països europeus. Els romanesos, però, encara fan més que pintar-los i menjar-se'ls. Per dilluns de Pasqua es preparen infinitat d'ous, ja sigui per degustar o per decorar. Els ouã rosii és un dels costums més esperats de la Pasqua ortodoxa. Aquesta tradició neix d'antics mites pagans que després van ser interpretats i assimilats pels cristians. Segons es diu, la tradició dels ous de Pasqua ve de quan en el moment de la crucifixió de Jesucrist, una dona se li va acostar carregada amb un cistell d'ous blancs. Quan el va deixar a terra, prop de la creu, els ous van aparèixer tacats amb la sang de Jesucrist. Ara, però, les tradicions van canviant i els ous es poden tenyir de diferents colors. Aquest costum es va acabar generalitzant a totes les variants de la religió cristiana.

El costum d'aquest dia mana fer xocar l'ou amb el de la persona del costat mentre un diu: "Crist ha ressuscitat!!" (Cristos a Înviat!) i l'altre respon: "és veritat, ha ressuscitat!!" (Adevarat a Inviat!). La tradició explica que la sort acompanyarà aquell que després de fer xocar l'ou, encara el mantingui sencer, sense cap esquerda.

Per il·lustrar la manera com viuen els romanesos la Pasqua, mostram aquest poema, traduït al català, que fa referència a la tradició de pintar els ous (ouã rosii):

Avui, al menjador, estaven endormiscats a sobre d'un plat,
tristos i embetumats deu ous pintats de vermell.

Un de blanc, acabat de pondre,
va preguntar molt sobtat als altres ous:

Què us passa, germans meus? Què us fa mal?

No neva, no plou, esteu vestits amb roba nova

com si, Déu em perdoni, com si no fóssiu ous;

i comenten els ous: estem bullits,

va contestar un ou rodó pintat, al costat del pastís d'arròs.

I de sobte tots els ous van començar a cridar:

"sigui com sigui, no te'n sortiràs"

et preparen i et piquen cap amb cap.
Si voleu saber més de com celebra la Pasqua la comunitat romanesa ho podeu fer veient aquest programa de Karakia.

A Catalunya i al País Valencià és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la qual sempre hi ha l'ou. El nom prové de la munna (cistell d'ous decorats), terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.

A Eivissa per Pasqua es menja flaó (en aquest bloc teniu informació sobre com es prepara aquest pastís eivissenc), però abans, encara que algú pugui arrufar el nas, s'ha de menjar un bon plat de cuinat (eeif).

Bona Pasqua en diferents llengües: Omniglot
Si voleu més informació sobre com es celebra la Pasqua arreu del món aquí trobareu més informació: Easter around the world