En el Temps del Somni, Wuraka i Waramurugundi, deïtats de la fecunditat, van sortir del mar i es van posar a procrear amb frenesí. Un cop acabada la creació, la deessa Waramurugundi va donar a cada un dels seus fills una llengua diferent perquè hi juguessin. Després, ella i la seva parella se’n van tornar cap al mar.Prunés, A; Pérez M; González A; Felip L. (2008) Waramurugundi. La sostenibilitat i la diversitat lingüística a l’aula, Associació Mestres Rosa Sensat, Barcelona
Isidor Marí en la ponència que oferí en la Jornada Acollida i Llengua ens recomanà aquesta proposta per a la reflexió sobre la sostenibilitat i la diversitat lingüístiques per a tots aquells que treballen en l’educació. S’hi recullen, expliquen i argumenten propostes en pro de totes les llengües del món, des d’una perspectiva ben propera: des de la que ens proporciona treballar amb la llengua catalana. Conté un CD-ROM amb més de 50 activitats per a Cicle superior d'Educació primària i ESO.
Aquí teniu una de les activitats que es proposen per a Primària:
LA SAÏMA
Descripció:
Amb aquesta activitat pretenem que els alumnes s’adonin que en l’actualitat s’extingeixen no tan sols espècies d’animals, sinó també llengües. Pretenem donar-los un toc d’atenció per tal que valorin totes les llengües del món independentment de les situacions de prestigi que tinguin, per mitjà de la identificació i l’empatia amb els personatges del conte.
Proporcionem als alumnes el conte «L’últim parlant» i el llegim a classe col·lectivament o individualment. Després de llegir-lo, els alumnes han de respondre les preguntes que hi ha al final del conte individualment o de dos en dos a fi que discuteixin una mica les seves respostes.
Al final posem en comú les impressions que han tingut amb la lectura i responem les preguntes. Amb les respostes els fem reflexionar sobre la mort de les llengües, els prejudicis que fan que determinades llengües es deixin d’utilitzar, la situació actual de moltes llengües, la mort recent d’algunes llengües, etc.
Conte: L’últim parlant
La Saïma es va llevar aquell diumenge amb una sensació estranya al cos. La casa estava molt silenciosa i ningú no l’havia despertada per anar a esmorzar. Va sortir del llit i va anar cap a la cuina. Allí, hi va trobar els pares, asseguts a la taula amb un posat tristoi. De seguida es va imaginar què havia passat: l’avi havia mort.
Ja feia dies que estava molt malalt, i tots esperaven el pitjor. Els pares la van abraçar molt fort, i ella es va posar a plorar. Durant tot el dia no va parar d’entrar i sortir gent de la casa. L’avi de la Saïma era molt conegut en tota la comunitat i molt respectat. La Saïma i la seva família vivien en una comunitat petita, bastant apartada de les grans ciutats i, tot i que vivien amb tots els luxes de la vida moderna, mantenien un estret lligam amb els seus avantpassats, o això és el que sempre li havien explicat els seus pares...
Si el diumenge havia estat trist, l’endemà encara va ser pitjor. A l’escola, la mestra va dur un diari on sortia la notícia que s’havia mort l’últim parlant de la llengua izi. Hi havia una fotografia: era el seu avi! Què hi feia, allí, el seu avi???? L’últim parlant d’izi?
D’aquesta manera la Saïma va saber una cosa que mai ningú no li havia gosat dir: a la seva comunitat sempre s’havia parlat una altra llengua que ara, amb la mort del seu avi, també havia mort. L’avi era l’última persona de la comunitat que havia après aquella llengua i que la sabia parlar amb fluïdesa.
Quan la Saïma va saber això, es va enfadar moltíssim:
—Però com pot ser?
La Saïma recordava aquella llengua de què li havien parlat a classe. L’avi li havia parlat moltes vegades en izi, aquella llengua desconeguda per a ella, però que era la llengua que ell parlava de petit. Ara ho entenia tot: per això l’avi es posava tan trist quan deia aquelles paraules tan curioses! Perquè no podia parlar en la seva llengua amb ningú més, ni amb la seva néta!
—Com pot ser que ningú més no l’aprengués? —preguntà a la mare.
—Saïma, ho has d’entendre, són coses de grans… La llengua del teu avi era una llengua que no parlava ningú...
—És clar que no la parlava ningú, si no ens la vau ensenyar! —No és això... El que volem dir és que no la parlava ningú, aquesta llengua, i que per estudiar, per treballar, n’hauríeu d’haver fet servir una altra... O sigui que la llengua de l’avi no era una llengua important...
—M’és igual a mi, això! Per a mi sí que hauria estat important poder parlar amb ell. Penso que podria haver parlat la llengua que parlo ara i, a més, la llengua de l’avi!
—Ai, Saïma, potser sí, però mira. És una decisió que vam prendre tots plegats! Ho vam fer pel vostre bé, pel vostre futur!
—Doncs a mi m’hauria agradat parlar la llengua de l’avi!
La Saïma va pensar que era una llàstima que no la hi haguessin ensenyada. D’aquesta manera hauria tingut un record més d’ell, potser el més important: la seva llengua... Pensà en com es devia haver sentit l’avi durant tants anys en què no va poder parlar amb ningú en la llengua que coneixia tan bé... Pobre avi, es devia sentir tan sol!
La mare li havia dit: «Són coses de grans», però ella creia que cap raó no justificava que els membres de la seva comunitat haguessin deixat perdre l’izi. Veient la cara de la seva mare, li semblà que ella també se’n començava a adonar.
Després de llegir la història de la Saïma, responeu aquestes preguntes:
1. Què us ha semblat aquest conte?
2. Què explica el conte sobre la llengua izi?
3. Què han fet els pares de la Saïma perquè es perdi l’izi?
4. Creus que és possible que una llengua desaparegui, com passa en el conte?
5. Quina és la teva llengua? Com et sentiries si en fossis l’últim parlant?
6. Creus que seria possible que la teva llengua desaparegués? Per què?
7. Saps el nom d’alguna llengua que hagi desaparegut? Escriu-lo.
Amb aquesta activitat pretenem que els alumnes s’adonin que en l’actualitat s’extingeixen no tan sols espècies d’animals, sinó també llengües. Pretenem donar-los un toc d’atenció per tal que valorin totes les llengües del món independentment de les situacions de prestigi que tinguin, per mitjà de la identificació i l’empatia amb els personatges del conte.
Proporcionem als alumnes el conte «L’últim parlant» i el llegim a classe col·lectivament o individualment. Després de llegir-lo, els alumnes han de respondre les preguntes que hi ha al final del conte individualment o de dos en dos a fi que discuteixin una mica les seves respostes.
Al final posem en comú les impressions que han tingut amb la lectura i responem les preguntes. Amb les respostes els fem reflexionar sobre la mort de les llengües, els prejudicis que fan que determinades llengües es deixin d’utilitzar, la situació actual de moltes llengües, la mort recent d’algunes llengües, etc.
Conte: L’últim parlant
La Saïma es va llevar aquell diumenge amb una sensació estranya al cos. La casa estava molt silenciosa i ningú no l’havia despertada per anar a esmorzar. Va sortir del llit i va anar cap a la cuina. Allí, hi va trobar els pares, asseguts a la taula amb un posat tristoi. De seguida es va imaginar què havia passat: l’avi havia mort.
Ja feia dies que estava molt malalt, i tots esperaven el pitjor. Els pares la van abraçar molt fort, i ella es va posar a plorar. Durant tot el dia no va parar d’entrar i sortir gent de la casa. L’avi de la Saïma era molt conegut en tota la comunitat i molt respectat. La Saïma i la seva família vivien en una comunitat petita, bastant apartada de les grans ciutats i, tot i que vivien amb tots els luxes de la vida moderna, mantenien un estret lligam amb els seus avantpassats, o això és el que sempre li havien explicat els seus pares...
Si el diumenge havia estat trist, l’endemà encara va ser pitjor. A l’escola, la mestra va dur un diari on sortia la notícia que s’havia mort l’últim parlant de la llengua izi. Hi havia una fotografia: era el seu avi! Què hi feia, allí, el seu avi???? L’últim parlant d’izi?
D’aquesta manera la Saïma va saber una cosa que mai ningú no li havia gosat dir: a la seva comunitat sempre s’havia parlat una altra llengua que ara, amb la mort del seu avi, també havia mort. L’avi era l’última persona de la comunitat que havia après aquella llengua i que la sabia parlar amb fluïdesa.
Quan la Saïma va saber això, es va enfadar moltíssim:
—Però com pot ser?
La Saïma recordava aquella llengua de què li havien parlat a classe. L’avi li havia parlat moltes vegades en izi, aquella llengua desconeguda per a ella, però que era la llengua que ell parlava de petit. Ara ho entenia tot: per això l’avi es posava tan trist quan deia aquelles paraules tan curioses! Perquè no podia parlar en la seva llengua amb ningú més, ni amb la seva néta!
—Com pot ser que ningú més no l’aprengués? —preguntà a la mare.
—Saïma, ho has d’entendre, són coses de grans… La llengua del teu avi era una llengua que no parlava ningú...
—És clar que no la parlava ningú, si no ens la vau ensenyar! —No és això... El que volem dir és que no la parlava ningú, aquesta llengua, i que per estudiar, per treballar, n’hauríeu d’haver fet servir una altra... O sigui que la llengua de l’avi no era una llengua important...
—M’és igual a mi, això! Per a mi sí que hauria estat important poder parlar amb ell. Penso que podria haver parlat la llengua que parlo ara i, a més, la llengua de l’avi!
—Ai, Saïma, potser sí, però mira. És una decisió que vam prendre tots plegats! Ho vam fer pel vostre bé, pel vostre futur!
—Doncs a mi m’hauria agradat parlar la llengua de l’avi!
La Saïma va pensar que era una llàstima que no la hi haguessin ensenyada. D’aquesta manera hauria tingut un record més d’ell, potser el més important: la seva llengua... Pensà en com es devia haver sentit l’avi durant tants anys en què no va poder parlar amb ningú en la llengua que coneixia tan bé... Pobre avi, es devia sentir tan sol!
La mare li havia dit: «Són coses de grans», però ella creia que cap raó no justificava que els membres de la seva comunitat haguessin deixat perdre l’izi. Veient la cara de la seva mare, li semblà que ella també se’n començava a adonar.
Després de llegir la història de la Saïma, responeu aquestes preguntes:
1. Què us ha semblat aquest conte?
2. Què explica el conte sobre la llengua izi?
3. Què han fet els pares de la Saïma perquè es perdi l’izi?
4. Creus que és possible que una llengua desaparegui, com passa en el conte?
5. Quina és la teva llengua? Com et sentiries si en fossis l’últim parlant?
6. Creus que seria possible que la teva llengua desaparegués? Per què?
7. Saps el nom d’alguna llengua que hagi desaparegut? Escriu-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada