COMIAT EQUIP ESADI (PAIRE)

Els companys i companyes de l'equip ESADI (PAIRE) ens fan arribar aquesta informació:

Companys/es dels centres d'Eivissa, 

Us volem fer saber que el passat divendres 30 de setembre ens van comunicar que la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha decidit suprimir l'equip ESADI del programa PAIRE.

Com ja sabeu aquest equip portava 3 anys assessorant el professorat i els equips directius principalment en matèria d'acollida i interculturalitat. Així com també hem atès les famílies nouvingudes a l'oficina d'escolarització i hem fet un seguiment per assegurar-nos que l'alumnat tenia una bona integració al centre i l'entorn.
Durant aquest temps hem contribuït a la integració només a les Pitiüses, de més de 600 alumnes i les seues famílies a la nostra societat, i milers a nivell de Balears.
No volem acomiadar-nos sense agrair la feina de tots els centres, els equips directius, els claustres i els centenars de professors/es que treballen perquè hi hagi una bona acollida de l'AIT. També ha estat un plaer haver col·laborat i haver-nos coordinat amb altres equips ( ESEL i ESAIT que també han estat eliminats, Escolarització, CEP, EAP, EOEP, Serveis Socials, Ajuntaments, Consell, Mediadors Interculturals i Sanitaris, OFIM...), a més dels companys que han treballat durant els cursos passats al PAIRE. 

Aquest bon acolliment ha afavorit una ràpida i òptima adaptació dels alumnes al ritme dels seus companys/es i d'aquesta manera s'ha pretès aconseguir millorar l'èxit escolar dins d'una Escola Inclusiva.
Esperem que la nostra feina us hagi estat útil i ens agradaria que la llavor que hem sembrat hagi arrelat als vostres centres i pugui seguir donant els seus fruits a través de la vostra pràctica diària, a pesar de la supressió del nostre equip. Segur que així serà.

També podeu seguir consultant el bloc: www.caire-ef.blogspot.com que vam crear i el manteníem voluntàriament per millorar el nostre servei.
Que tingueu un bon curs malgrat les dificultats actuals, gràcies. 

Atentament,

ESADI Eivissa i Formentera

Ens han fet saber que si teniu alguna necessitat relacionada amb la feina que fèiem no dubteu a enviar un full de demanda que teniu a les Carpetes d'Acollida al n. de fax: 971 17 75 33.

Telèfon 971 78 47 44 / 971 17 65 00

http://dgoifp.caib.es

Si entreu a l'enllaç podreu veure la notícia a un diari de Menorca:
http://www.menorca.info/menorca/450075/psoe/critica/eliminacion/programa/refuerzo/escolar

Material didàctic: TOT UN MÓN

Adaptació al format multimèdia del material didàctic "Tot un món":

(Clica sobre la imatge per accedir al material)

"Tot un món" aborda els diferents aspectes relacionats amb la nova immigració i les diverses cultures i religions que conviuen a la nostra societat i ho fa des de les experiències personals dels immigrants i de les persones que, en contacte amb ells, treballen des de tots els àmbits de la societat.
Font: www.fundaciobofill.documenta.cat

Jiajia Wang Liu, un exemple de jove nouvinguda emprenedora

JiaJia Edicions és una editorial que publica llibres i material didàctic perquè els nens xinesos adoptats i tots aquells que estiguin interessats en l’idioma puguin aprendre xinès, dirigida per Jiajia Wang Liu, una jove emprenedora d'origen xinès que va arribar a Catalunya quan tenia 8 anys. Premi emprenedora UPF Emprén 2010-Fundació Banc Sabadell, el seu primer projecte ha estat la Col·lecció "Aprèn Xinès amb *Jia La *Lulu".
Els llibres es poden adquirir a través de la pàgina de Facebook

http://www.jiajiaediciones.com

Glossari d'Educació Intercultural

Glosario de Educación Intercultural - Escuelas Interculturales

www.escuelasinterculturales.eu

Tenir clars alguns conceptes, interiorizar significats i rebutjar el que és  políticament correcte, però ideològicament incorrecte, és el propòsit d'aquesta guia que ens permetrà reflexionar sobre la diversitat a l'aula i a la societat, a través d'un recorregut per conceptes com drets fonamentals, educació intercultural, plurilingüisme, segones llengües, discriminació, democràcia, identitat, gènere, ciutadania, aules inclusives, entre d'altres. 

Veure en línia : Accés al llibre en PDo

Publicació: La mirada experta. Ensenyar i aprendre llengües

Els sis articles d'aquesta publicació intenten donar resposta a aquestes qüestions al voltant de l'ensenayment i aprenentatge de llengües:

• Parlem d’aprendre llengua o d’aprendre llengües?
• Planifiquem i coordinem les llengües que s’ensenyen i que s’aprenen de manera simultània?
• Podem avaluar per aprendre i avaluar per motivar?
• Com desenvolupem la capacitat motivadora de la literatura?
• Què aporta de bo i de dolent Internet a les classes de llengua?
• Quins són els punts forts de les experiències més reeixides d’integració de continguts i llengües? 

Descarrega la publicació en aquest enllaç:
http://phobos.xtec.cat/cirel/cirel/docs/publicacions/CIF_llengua1.pdf

Més informació al bloc La mirada experta. Continuació del debat de la Jornada: La mirada experta. Ensenyar i aprendre llengües,1 de juny 2011. Organitzat pel CESIRE CIREL (Centre de suport a la innovació i a la recerca educativa en llengües) i Linguamón-Casa de les llengües:

http://lamiradaexperta.blogspot.com/

L'article de Juli Palou, Educar per al Plurilingüisme, tracta sobre els relats de vida lingüística entesos com a un tipus de text reflexiu, situat en la línia entre el privat i el públic. Aquests relats es presenten com una opció per donar sentit a l’experiència d’aprendre llengües i de promoure la reflexió sobre els canvis en el procés de la identitat. Es mostra el procés d’anàlisi d’un relat de vida lingüística.
La Daniela va néixer a Bolívia i fa dos anys que va arribar a Barcelona. Va escriure el seu relat de vida lingüística mentre cursava 3r de primària. Podem veure el procés d’anàlisi que s’ha seguit per detectar de quina manera aquesta alumna se situa en relació amb les llengües i el seu ús.

Educar per a la diversitat: família, aula, centre i societat.

Aquí teniu el powerpoint de la conferència que Isidor Marí va impartir al Servei Educatiu de l'Hospitalet de Llobregat: Educar per a la diversitat: família, aula, centre i societat (Document facilitat per l'assessor LIC Artur Vidal)
Educar per a la diversitat.ppsx: Baixa

En aquesta conferència Isidor Marí va fer referència a l'Estudi Balears GADESO 2007: la gestió de la diversitat al sistema educatiu de les Illes Balears (investigació aplicada a 6 nacionalitats):

Aquí teniu l'esquema de les conclusions pel que fa als centres educatius i les famílies nouvingudes:

 

Podeu llegir l'estudi complet en aquests enllaços:

Clicau aquí per descarregar la primera part de la investigació
Clicau aquí per descarregar la segona part de la investigació (Dades famílies Eivissa, C.3, pàg. 135)

Clicau aquí per descarregar al tercera part de la investigació

Catàleg de prejudicis sobre la immigració

El bloc Cuaderno Intercultural ens dóna a conèixer el vídeo Catálogo de prejuicios sobre la inmigración. Aquest vídeo d'animació stop-motion i imatge real, produït per l'Oficina de Derechos Sociales (ODS) de Sevilla, recull els estereotips més freqüents sobre la inmigració i l'explicació de  diversos experts que els desmunten.  

Mesures adreçades als alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu que recull el nou Decret d'Atenció a la Diversitat

Què diu el nou Decret d'Atenció a la Diversitat sobre l'Alumnat d'Incorporació Tardana?

Article 14 (Capítol III)
Mesures adreçades als alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu

1. S’entén per alumne d’incorporació tardana el que:
a) Procedeix d’altres països i s’incorpora al sistema educatiu de les Illes Balears.
b) Procedeix d’altres comunitats autònomes i desconeix la llengua catalana.

2. Els centres han d’adoptar mesures d’acolliment i d’adaptació per als alumnes que s’incorporin en qualsevol moment a qualsevol etapa educativa, obligatòria i no obligatòria, per tal que assoleixin tan aviat com sigui possible la competència lingüística que els permeti aprofitar el currículum propi del curs al qual estan adscrits.

3. La Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat ha de promoure el disseny d’actuacions per atendre els alumnes d’incorporació tardana en qualsevol de les etapes obligatòries i no obligatòries, amb la finalitat que aquests alumnes puguin assolir els objectius de les diferents àrees o matèries sense els impediments ocasionats pel desconeixement de les llengües d’aprenentatge.
Igualment, aquestes actuacions han d’incloure el coneixement de les característiques culturals, lingüístiques i històriques de les Illes Balears.

4. L’atenció als alumnes d’incorporació tardana s’ha de dur a terme sempre dins el grup de referència. Quan de manera excepcional això no sigui possible, les mesures que s’estableixin tindran una durada limitada en el temps i serà indispensable fer un tractament globalitzat de les àrees o matèries.

5. Les mesures d’atenció específica per als alumnes d’incorporació tardana han de tenir en compte les circumstàncies personals que han originat aquesta situació, les dificultats que comporta la incorporació al context social, cultural i escolar de la societat d’acolliment, i la repercussió que se’n deriva per al desenvolupament personal i l’aprenentatge.

Article 24 (Capítol V)
Escolarització d’alumnes d’incorporació tardana

1. L’escolarització dels alumnes que s’incorporen tardanament al sistema educatiu s’ha de fer atenent les circumstàncies, els coneixements, l’edat i l’historial acadèmic d’aquests.

2. D’acord amb l’article 16.5 del Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears, els alumnes de segon i tercer cicle que presentin un desfasament en el nivell de competència curricular de més d’un cicle poden ser escolaritzats en un curs inferior al que els correspondria per edat, sempre que aquesta mesura els permeti completar l’etapa en els límits d’edat establerts amb caràcter general.

3. D’acord amb l’article 17.6 del Decret 73/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, els alumnes d’incorporació tardana que presentin un desfasament en el nivell de competència curricular de dos o més anys poden ser escolaritzats un o dos cursos per davall el que els correspondria per edat, sempre que aquesta mesura els permeti completar l’etapa en els límits d’edat establerts amb caràcter general.

4. La decisió respecte del curs en què s’han d’escolaritzar aquests alumnes correspon al Servei d’Escolarització, Informació, Títols i Convalidacions amb la intervenció prèvia del Servei Educatiu de Mediació l’aplicació del protocol d’intervenció acordat amb altres administracions implicades.

Vegeu altres punts del decret que també fan referència a l'AIT:

Article 11 (Capítol III) Adaptacions curriculars significatives

4. A l’educació bàsica també es poden aplicar adaptacions curriculars significatives, de manera temporal, als alumnes d’incorporació tardana en el cas que desconeguin les dues llengües oficials, i/o als alumnes amb un desfasament curricular de dos cursos o més i un nivell de competència que no els permeti assolir els objectius de l’etapa. Aquestes adaptacions els han de permetre accedir al currículum.

5. (...) En el cas d’alumnes d’incorporació tardana, la decisió d’aplicar una ACS s’ha de basar en l’avaluació inicial. En aquest darrer cas, l’ACS ha de tenir una durada limitada.

Més informació: Decret pel qual es regula l'atenció a la diversitat i l'orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics. 

http://boib.caib.es/pdf/2011067/mp7.pdf 

Pendent de nova publicació al BOIB amb la correcció d'errades!

Jia Jia Wang Liu, un esperit emprenedor

La Jia Jia Wang Liu és la creadora d’un projecte editorial anomenat Estudia chino con Jia La Lulu, que té com a objectiu ensenyar xinès als nens. Ha rebut el premi UPF Emprèn, que donen cada any la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Banc Sabadell a joves inventors de projectes empresarials.

Aquí teniu una entrevista que li fan alumnes de l'INS Serrallarga (Blanes) per a la revista digital del centre La Puça (PUblicació amb traÇA). La Jia Jia Wang Liu va cursar els estudis de secundària en aquest centre.

En aquest enllaç podeu llegir l'entrevista:

http://revistaserrallarga.blogspot.com/2011/05/jia-jia-wang-liu-un-esperit-emprenedor.html

Directori de recursos contra la discriminació, el racisme i la xenofòbia

El portal "Barcelona contra el racisme" és un directori de recursos especialitzats en la lluita contra la discriminació, el racisme i la xenofòbia per a professionals i organitzacions del camp educatiu, social i acadèmic. 

El cercador de materials didàctics inclou 225 ressenyes de materials d’educació contra el racisme, classificats per: a qui van adreçats, temàtica i idioma.

Els continguts del portal estan gestionats pel Centre UNESCO a Catalunya (Unescocat).

http://www.barcelonacontraelracisme.cat/web/home.php

Entre d'altres, ho podeu trobar recursos tan interessants com aquests:

• immigracio i escola www.edualter.org

• A mida, Materials d’educació en valors per a fer de tutor/a a l’ESO:
  http://www.senderi.org/images/inici.pdf
  www.senderi.org  

• Alteris www.alteris.org

CinEscola. The immigrat. L'emigració segons Chaplin. Emília Viladoms i Ramon Breu.

www.cinescola.info

Homologació i convalidació d'estudis de sistemes educatius estrangers als seus equivalents espanyols d'educació no universitària

http://www1.educacion.gob.es/educacion/sistema-educativo/convalidaciones.html

Títols espanyols d'educació no universitària als quals poden homologar-se els títols estrangers:

http://www.educacion.gob.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=122&area=titulos

Els alumnes provinents d’un sistema educatiu estranger que volen incorporar-se a un dels cursos d’educació primària o secundària obligatòria (6-16 anys) no han de fer cap tràmit de convalidació d’estudis.

Per cursar estudis postobligatoris a Espanya és necessari que la persona tingui homologats o convalidats (segons el cas) els títols que permeten accedir-hi.

Per accedir al batxillerat o als cicles formatius de grau mitjà cal el graduat escolar en educació secundària obligatòria, i per accedir a la universitat cal l’homologació del batxillerat.

Homologació: És el reconeixement del grau acadèmic corresponent. Habilita per continuar estudis d’un altre nivell educatiu espanyol i implica el reconeixement dels efectes professionals inherents al títol espanyol de referència, en tot el territori nacional.
Convalidació: És el reconeixement oficial d’estudis estrangers, respecte a estudis espanyols, a l’efecte de continuar els estudis en un centre docent espanyol i obtenir la titulació.

Si es tenen estudis inacabats, el procés que cal seguir és el de convalidació d’estudis en un centre docent espanyol on es cursin els mateixos estudis o equivalents, amb la finalitat d’acabar-los. Si els estudis són universitaris, la sol·licitud de convalidació es tramita a través de la universitat on la persona interessada vol continuar els estudis.

Quina documentació cal presentar?

A títol orientatiu, la documentació que cal presentar per homologar estudis no universitaris és la següent:

1. Document acreditatiu de la nacionalitat del sol·licitant (passaport, NIE o DNI).
2. Títol o diploma oficial dels estudis que s’han d’homologar.
3. Certificat acadèmic dels cursos superats amb les assignatures cursades i les qualificacions obtingudes:

• Si se sol·licita per a segon de batxillerat, s’han de presentar els tres últims cursos.
• Si se sol·licita per a primer de batxillerat, s’han de presentar els dos últims cursos.
• Si se sol·licita per a quart d’ESO, s’ha de presentar l’últim curs.

En el cas dels països pertanyents al Conveni Andrés Bello (Bolívia, Colòmbia, Xile, Cuba, Equador, Panamà, Paraguai i Veneçuela), no cal aportar certificat de notes. N’hi ha prou amb presentar el títol original legalitzat.
Els documents presentats han de ser oficials i, si escau, han d’estar degudament legalitzats i traduïts mitjançant un traductor jurat.
Cal presentar una fotocòpia dels documents originals perquè siguin confrontats o compulsats. En l’expedient d’homologació que es presenti hi ha de constar la documentació fotocopiada. Mai no s’han de lliurar els originals.
També s’ha de lliurar:

• La sol·licitud d’homologació.
• El pagament de la taxa corresponent, excepte en el cas d’homologació del títol de Graduat en Educació Secundària, que és gratuït.

Nota: per homologar ensenyaments de formació professional o de règim especial, heu de demanar informació complementària.
Legalització i traducció dels documents:

Tots els documents que es presentin han de ser oficials i haver estat expedits per les autoritats competents d’acord amb l’ordenament jurídic del país en qüestió.
(Informació extreta de Educació i Nova Ciutadania)

Document de reflexió i conclusions del Seminari "De l'Aula d'acollida a l'Aula Ordinària" de les companyes de Palma

Jornades interessants

Per la integració i la cohesió social. Jornades de llengua, cultura i immigració (15, 16 abril Palma)

Tenint present el gran volum de nouvinguts que han arribat a les nostres terres els últims quaranta anys, el Consell de Mallorca i la Fundació Congrés de Cultura Catalana organitzen aquestes Jornades per parlar de les polítiques en matèria lingüística, cultural, social i econòmica que es desenvolupen a les Illes Balears, al País Valencià i a Catalunya.
PROGRAMA (PDF)

 

Jornada sobre l'educació intercultural i antiracista als centres educatius (Salou, 7 de maig)

 

PROGRAMA:

http://www.cdl.cat/actividades/jornada 

Educam en salut

L'Ajuntament de Campanet, en col·laboració amb la Direcció General d'Immigració del Govern Balear, ha editat cinc-cents llibrets que, sota el títol Educam en salut, advoquen per "afavorir la integració de persones nouvingudes al poble". A través de diferents imatges, la guia mostra males conductes que són practicades habitualment i les contraposa als procediments correctes. Aquesta publicació neix amb la voluntat de ser un material de suport per als professionals que treballen en grups d'acollida d'immigrants i per a les escoles i té intenció de ser una eina per al diàleg. (dBalears)
En aquests enllaços us la podeu descarregar:

• Educam salut 1
• Educam salut 2
• Educam salut 3
• Educam salut 4

Còmic Jo racista?

Còmic de la Unió Europea per descarregar i documents útils destinats a estimular la reflexió i el debat sobre el racisme i la discriminació. Més informació: Cuaderno Intercultural

http://ec.europa.eu/publications/archives/young/01/txt_whatme_racist_es.pdf

L'educació a diferents països: Xina, Colòmbia, Marroc, Pakistan, Romania, Senegal

La maleta pedagògica: un equipatge per a la interculturalitat
http://www.surt.org/maletaintercultural/index.php?vlg=1&vmd=4&vtp=1&tex=16#borde-op

Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, Reus 23 i 24 de març

Els dies 24 i 25 de març de 2011 Reus acollirà el Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana adreçat a professionals de la llengua d’arreu dels Països Catalans.

Així, després del Convit celebrat a Girona l’any 2009, Reus torna a recordar aquella lletra de convit en què Antoni M. Alcover va fer una crida a tots els pobles de parla catalana.

L’objectiu d’aquesta trobada és compartir experiències i inquietuds, i proposar eines i estratègies que permetin l’adequació al nou context social i que responguin a les necessitats presents i futures. En aquest context, la immigració i l’empresa, amb la seva responsabilitat social, hi tenen un paper destacat. Justament, aquests són els dos eixos en què pretén aprofundir el 2n Convit: llengua i immigració, d’una banda, i llengua i empresa, de l’altra.

Les llengües de les Illes Balears

http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/llengues/index.html

Aquest estudi sobre les llengües que es parlen actualment a les Illes Balears es va realitzar durant el curs acadèmic 2009-2010 dins el marc del conveni de Linguamón - Casa de les Llengües i la Universitat de les Illes Balears, amb la col·laboració del GRESIB (Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears).
L’objectiu prioritari de l’estudi era saber quantes llengües es parlen a les Illes Balears, quines són i quina incidència hi tenen.Totes les informacions que s'hi recullen poden servir a les administracions públiques per elaborar un pla de gestió del plurilingüisme en organitzacions públiques i privades, per contribuir al disseny d'una oferta de formació lingüística en català per a persones d'origen immigrant, per dissenyar una oferta de formació en coneixements bàsics sobre llengües de grups lingüístics presents a les Illes Balears adreçada a docents i per a l’impuls del foment del català com a llengua de cohesió social.

- Les llengües que es parlen a les Illes Balears
- Les llengües més parlades a les Illes Balears
- Les llengües més parlades per illes
- Les llengües més parlades al món i les menys parlades
- Llengües parlades a la feina
- Llengües parlades amb els fills
- Poliglotisme entre les persones immigrades
- Coneixement del català entre les persones estrangeres
- Les vint-i-cinc llengües més parlades

Rinkeby

Un col·legi d'un barri del sud d'Estocolm és el mirall del que hauria de ser la societat humana. En aquesta escola conviuen nens que parlen 19 idiomes diferents i provenen d'un centenar de països.
Article d'opinió de Mario Vargas Llosa, publicat a El País, després de la visita d'aquest col·legi suec. Llegeix-lo clicant en aquest enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Rinkeby/elpepuopi/20101219elpepiopi_12/Tes

"Llegiu un bon llibre"
L'escriptor peruà Mario Vargas Llosa va convidar els nens immigrants del col·legi de Rinkeby, un populós barri ubicat als afores d'Estocolm, a "llegir un bon llibre", perquè, els va dir, a més d'un bon entreteniment és la millor forma de progressar i assolir els somnis.

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/12/10/llegiu-bon-llibre/451468.html

Algunes dades demogràfiques d'interès referents a la població jove de les Illes Balears entre els 15 i els 29 anys

Abandonament Escolar/Continuïtat

Abandonament a l’ESO (Serra, Carles; Palaudàrias, Josep Miquel. Continuar o abandonar. L'alumnat estranger a l'educació secundària. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2010. Informes Breus 26) :

· 40% incorporació tardana no finalitza

· Subsaharians, sudamericans i asiàtics

Postobligatòria: (CAIB)

· Batxillerat: Joves espanyols: 30%

· Immigrants 8%

* Alumnat marroquí només continua el 2,7%